Es considera Horta de València el conjunt dels horts regats per les séquies procedents del riu Túria, d’on agafen l’aigua a través d’assuts.
Són les séquies de:
Reial de Montcada, Favara, Quart, Benàger-Faitanar, Mislata-Xirivella, Tormos, Rascanya, Mestalla i Rovella.
L’origen de l’horta de València no ha aconseguit posar d’acord a tots els historiadors, encara que en el que sí que hi ha unanimitat és en el desenvolupament de l’ horta en el període musulmà, dels s.VIII al XIII, on a més de la introducció de nous cultius i tècniques de conreu destaca la construcció de les principals infraestructures hidràuliques, la xarxa de séquies. A l’arribada de Jaume I en 1238, les sequies mare que prenen l’aigua del Túria ja estaven construïdes.
Encara que la superfície de cultiu s’ha reduït considerablement en les darreres dècades, es considera que l’ Horta de València comprèn aproximadament un radi de 10-15km al voltant de la ciutat de València, amb una superfície aproximada que tradicionalment s’ha establert en 10.500 hectàrees.
GEOGRAFIA
L’Horta de València és troba situada al voltant de la ciutat de València, al centre de la Comunitat Valenciana. Compren des de Puçol, al nord, fins a l’Albufera, al sud, i per Paterna, Torrent i Montcada, a l’oest. Encara que puga semblar plana, realment s’eleva a poc a poc des del mar cap a l’interior. Es divideix en 2 comarques, l’Horta Nord al nord del riu Túria i l’Horta sud, amb la ciutat de València inclosa, al sud del riu de la capital.
Destaca per estar rodejada de sistemes naturals on l’aigua està ben present, com són l’Albufera de València al sud, la Mar Mediterrània al est, el Parc Natural del Túria a l’oest i la Marjal de Moro de Sagunt al nord.
El clima és típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius prou calorosos, amb pluges concentrades a la primavera i la tardor especialment, quan es poden donar episodis torrencials. L’activitat històricament tradicional de la comarca ha estat l’agrícola, amb un predomini de tres tipus de conreus: el taronger, les hortalisses i l’arròs al sud i la xufa al nord.
